dimarts, 27 de gener del 2009

Nasty Mondays



Crec que això dels Nasty Mondays és una presa de pèl. Bé, no. Hi han poques opcions per un dilluns a la nit. Clar, també has de tenir en compte que els dilluns no són com els divendres o els dissabtes, ja que, per començar, la majoria de gent o treballa al dia següent, o té classe o ambdues coses. I per altra banda, organitzar vàries festes entre setmana amb una oferta decent tampoc acaba de tenir sentit del tot en una ciutat com Barcelona, tant aparentment oberta com realment tancada. Barcelona pot imitar molts models externs, però mai serà Berlín, per exemple, i no per manca de caràcter i de voluntat, sinó per temes econòmics, gestió governamental i moltes, moltes altres limitacions.

Sempre he pensat que es destina molt poc pressupost a l'oferta cultural nocturna. I no em refereixo a cultura etílica, sinó a propostes bones i interessants, ja siguin dins del circuit underground o no. L'únic que veig últimament és restriccions progressives i els tancaments de sales emblemàtiques (com La Paloma, per exemple) presentats com a única/darrera solució.

No fa massa vaig sentir que algú proposava traslladar les discoteques als afores de Barcelona, per així evitar alteracions de l'ordre públic en general. Crec que no pensar abans de dir les coses és un greu problema, i dir segons quines coses havent-les pensat encara més. La solució no és traslladar les discoteques fora de Barcelona -fent que la meitat dels joves que hi vagin/anem prefereixin quedar-se vagant per la ciutat, a casa o s'estimbin amb el cotxe després d'una nit de borratxera- sinó actuar, oferir alternatives (a ser possible de caràcter independent, perquè en manquen moltes) eclèctiques, rentables, viables i de qualitat. Només cal passejar-se pel carrer Balmes o pel carrer Aribau els caps de setmana per descobrir els forats negres de l'escena (escena? n'hi ha?) nocturna barcelonina i veure tot el que s'hauria de canviar.

En fi. Tot això venia als Nasty Mondays. Ahir la discoteca estava a petar, no s'hi podia ni respirar. La música estava prou bé (va sonar MGMT i tot!) i vaig passar-m'ho molt bé, per què enganyar-nos. Però la cua feia por. I quan nosaltres vam entrar, encara quedava moltíssima gent esperant a fora que segur que no va entrar. I jo em pregunto, com és que no hi ha cap altra alternativa, a part de la desviació freak als Happy Mondays de Sidecar per entonar Guilty Pleasures?

No ho sé, potser és que realment l'única opció que tens un dilluns a la nit és nasty. Perquè sí, hi ha gent que té classe, hi ha gent que treballa, hi ha gent que ambdues coses; i hi ha gent que, fent una cosa o l'altra, o les dues o cap, també vol sortir i desconnectar. Però tampoc serveix de res comparar-nos amb altres ciutats. De fet fins i tot trobo comprensible que s'hagin endut el Bread & Butter, perquè anem del que no som, fardem del que no tenim i encara ens queda molt per emular la resta de capitals europees. I que consti, m'agrada molt Barcelona. Però és perquè m'agrada i perquè li veig potencial que penso que puc ser crítica amb la seva gestió. A mi em dóna la impressió que s'està convertint en ciutat de postal.


Però en fi. L'únic que en realitat volia fer era una conya sobre els Nasty. Suposo que il·lustra (al cap i a la fi) el que són: un anticipació clara al dia següent. És com el meu tercer diumenge de la setmana, amb la diferència que avui treballo i he d'estudiar. Bingo!

2 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

el problema és que, per ara, a Barcelona, "eclèctiques, rentables, viables i de qualitat" és un gran oxímoron. Jo el potencial també li veig... pero no sé si tant com per posar-nos a nivell de segons quina capital europea. Tu ho has dit, només cal veure el panorama d'Aribau...

nechaev ha dit...

Jo el que crec es que de tant en tant hauriem de sortir a fer un passeig pel camp.