dimecres, 29 de desembre de 2010

Thanatos


Als veritables límits de la vida, la incertesa espunta amb el pes dels fets i les paraules. Els meus peus m'han portat fins aquí i cada porció del meu tegument clama tot allò que no he pogut deixar anar. El cos és un llenç. Tots els cossos són un llenç. Inclosos els desmemoriats, els temibles dessagnats i secs. Són, de fet, aquests altres cossos els que no em deixen dormir. De nit, sota la taula, la llum de l'interruptor marca un univers de possibilitats i tenebres quan és fosc. M'espanten. Sota els llençols palpo el teu cos per connectar el meu cervell a la seguretat, a la certesa terrenal. "Les ombres són ombres", em dius. "Res més". El món em decep per mediocre, però quan em parlen de túnels entenc la llum que m'expliquen. Entenc els finals i el valor del temps. I ja no em fan por les tenebres, les vostres tenebres. Suposo que és perquè encara que no en sigueu conscients, els vostres cossos parlen i clamen i criden en aquestes darreres alenades.



diumenge, 12 de desembre de 2010

"War is here / in our beloved city"



Torna la reina.

dimecres, 8 de desembre de 2010

15-4 canvas


from the mundane

dilluns, 6 de desembre de 2010

Bye



M'he passat la meitat del pont dient "he de fer rentadores", mentre no les he fet. M'he passat el pont queixant-me perquè no havia fet les rentadores que havia de fer i m'he passat el pont queixant-me perquè les rentadores que havia de fer no les havia fetes. Perquè m'he passat una part de la meitat del pont, de fet, pensant en què havia de fer rentadores i prou. Avui, a l'altra meitat del pont, les he fetes. I tot és tan senzill, de nou, que la meva culpa no pesa res. I això em reconforta tant, però tant, que tota la resta me la ressua. Ho posaria en majúscules si no fos de mala educació. Perquè la veritat és que -a més- ho fa de mala manera.



dijous, 2 de desembre de 2010

Reds



(being around)