tag:blogger.com,1999:blog-5449780726402533653.post1520946923453836046..comments2023-10-26T03:08:33.683-07:00Comments on but warm inside: Segundos, secundarios y bisesDuahttp://www.blogger.com/profile/16355334703174822826noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-5449780726402533653.post-10488087814376379482009-02-10T16:02:00.000-08:002009-02-10T16:02:00.000-08:00Gràcies Núria!La idea del blog va sorgir fa molt t...Gràcies Núria!<BR/>La idea del blog va sorgir fa molt temps i fins ara no havia donat el pas per fer-ho públic. En el fons és explicar coses teves que no revelen res especialment íntim, però que també són importants. O potser són terriblement trivials però vols preservar-les d'alguna forma abans que el temps no es dediqui a esborrar-les. Coses del dia a dia, suposo.<BR/>Gràcies per passar-te i pel comentari, de debò. Jo també sóc de les secundàries, però ja m'està bé.Duahttps://www.blogger.com/profile/16355334703174822826noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5449780726402533653.post-89237071743234489312009-02-10T10:37:00.000-08:002009-02-10T10:37:00.000-08:00De vegades la figura del "segon" és molt atractiva...De vegades la figura del "segon" és molt atractiva... O ho és per mi, almenys. Precisament en pel·lícules, en sèries, en grups de música, en històries vàries, moltes vegades em sembla més interessant aquell que està un pèl per darrere del prota, del líder, o de qui sigui... Precisament pel fet de no estar en un primer pla. O al revés, la seva manera de ser porta a que no s'hi trobin, en aquest primer terme. No ho puc saber.<BR/>Potser hi ha alguna vinculació d'aquesta atracció amb la meva pròpia manera de ser. També em deu agradar estar en un segon pla... Fa molt temps que penso que no seria mai la cantant solista d'un grup, en canvi, disfrutaria molt sent una de les coristes. <BR/><BR/>----<BR/><BR/>Poc després que el comencessis vaig arribar de rebot al teu blog i ara el segueixo amb curiositat. M'agrada que escriguis aquestes petites coses que penses; no em costa gaire suposar que és perquè són de la mateixa naturalesa de les que escric jo, tot i que sense fer-les públiques. M'encanta que tinguis una etiqueta per als teus "procesos mentales". És tan bon nom...<BR/>Suposo que el que aprecio més és que no tenen cap pretensió, són naturals, i no van més enllà de tu, i això és honest...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5449780726402533653.post-69270696861935065062009-02-09T15:37:00.000-08:002009-02-09T15:37:00.000-08:00el teu escrit em fa pensar en tots aquells persona...el teu escrit em fa pensar en tots aquells personatges secundaris de series d'instituts que són utilitzats per a deixar els protagonistes en glòria i el guió mai s'interessa pel seu estat anímic... la justícia poètica hauria de fer-los vençedors ni que fós només una vegada.Albert Lloretahttps://www.blogger.com/profile/09752062547372250017noreply@blogger.com