#PS10

S'acaba la millor edició -de llarg- del millor festival (també de llarg) de la història. Davant la impossibilitat d'escollir entre cinc concerts, he fet una llista de tot el que s'ha sortit (per ordre) de la mitjana d'un (molt) bon concert en aquests darrers dies.

Top #PS10

1. Broken Social Scene
2. Grizzly Bear
3. Fuck Buttons
4. Beach House
5. Built To Spill
6. HEALTH
7. Low

Comença, de nou, el compte enrere per l'any que ve.

Dumb Luck

Just quan semblava que l'enfonsament era imminent, surten un parell o tres de coses que fan enlairar-se de nou.
Ens veiem rondant pel Primavera Sound amb una birra a la mà.

Cocodrils

El que és per mi el millor àlbum de Grizzly Bear sona, també, com una gran marxa fúnebre. De tota manera, és la millor marxa fúnebre que hom podria desitjar per un mateix. Qui sap si aquesta és la trista ironia que rau en el títol de l'àlbum. Horn of Plenty és un passeig a pas lent i solemne per l'avinguda més atapeïda de l'univers amb milions de mans fent un adéu festiu amb la mà, mentre la carn es passeja entre la multitud amb la indiferència del que ja no hi veu i que no hi sent. És la música de les conseqüències. Si el de Grizzly Bear no fos dels discs amb més llum que conec, pensaria que aquest ritme és un descens cap al més solitari, fosc i lúgubre dels inferns. Però a mesura que declina s'encamina paral·lelament cap aquesta mena de súmmum que porten la desaparició de les coses i algun que altre comiat. There's no use, give it up, this is life and this is love.

Vectors

Els millors antídots estacionals duen nom de persona, de vol d’avió, de j de juny, juliol, de records agredolços. El millor pal·liatiu per la tristesa és la fluïdesa dels fets que s’esdevindran. Cambodja cau molt lluny, però traslladar-se als dies de música que van plovent suaument és un bon preparatiu per l’èxode. Perquè tenir Melbourne a les teves mans sembla tant o més regenerador que el parèntesi festívol de la setmana entrant, entrant de luxe, això sí. Una resposta de mail i els dies que vindran semblen interpretar-se més lluminosos que el sol de juliol entrant per una finestra tot just oberta. Al cap i a la fi, a la possible ceguesa, no li'n donava més de dos segons.

Middle Curse

Quan la necessitat és tan gran sembla que gairebé la pots palpar, però en realitat segueix sense ser-hi present. No deixa de ser mai això, una necessitat. Viure el mite de Sísif en primera persona és com un malson, amb la diferència que és el despertar és el que no deixa arribar la son. I per més cops que em diguessin que jo era més forta que tot això, l'això m'amenaçava com una corda fluixa sobre arenes movedisses.

Retrospectiva

Quan anava a l’escola, la meva mare em feia l’entrepà el dia abans i al final de la setmana treia els set entrepans restants que no havia menjat al llarg de la setmana anterior. No és que no m’agradessin, és que amb vint minuts no tenia temps. Quan anava a l’escola, al sortir de classe anava a casa i feia els deures de pressa i corrents per poder fer el que em vingués de gust. Quan anava a l’escola em llevava a les set del matí i anava a dormir a les deu o a les onze. Quan anava a l’escola, els diumenges eren dia de reclusió examinal detestable.

Quan anava a la universitat, la meva mare no em feia l’entrepà el dia abans i me l’havia de comprar, sec i tou, al bar de la universitat. No és que m’agradessin, és que no tenia temps per menjar res més. Quan anava a la universitat, al sortir de classe anava a treballar i al tornar feia els deures de pressa i corrents per poder sopar abans de mitjanit. Quan anava a la universitat em llevava a les set del matí i anava a dormir a les dues. Quan anava a la universitat, els diumenges eren dia de reclusió examinal i laboral detestable.

Quan anava a la universitat, fer una llicenciatura era hipotecar-se la vida i la butxaca. Era, per fer un símil gastronòmic, com menjar macarrons a la Bolonyesa a cada àpat durant dos quadrimestres i repetir la mateixa acció cinc dies a la setmana durant uns quatre anys. Això quan anava a la universitat, perquè ara torno a anar a l’escola. Això sí, els àpats, malauradament, segueixen igual.

Meditació temporal #3

L'observatori Fabra diu que aquest és l'any amb més pluja de la història. L'observatori Blogger diu que si menciones a John Cage, Duchamp o Rodchenko a un de cada cinc posts i puntues malament el text a propòsit, tens un talent innegable per les lletres que serà reconegut internacionalment a través del Google Reader.

It's not the worst I've looked
just the most I've ever cared