dimarts, 6 de novembre de 2012



“Street names must speak to the urban wanderer like the snapping of dry twigs, and little streets in the heart of the city must reflect the times of day, for him, as clearly as a mountain valley”.

A mi, com a Benjamin, Berlín ens xiuxiueja Geschichten mentre fem el camí cap a l'escola. Rius de llum, pluja i puresa. Tanco l'any amb el millor any, he fet net. És bo tornar als llocs on has marxat, i viceversa.

dimecres, 9 de novembre de 2011

diumenge, 23 d’octubre de 2011


There’s no use in hiding the joy from the bright of sun. I could wait for winter -but better if it never comes. We like the newness, the newness of all that has grown in our garden soaking for so long. I’m not sure where this river goes but we have no choice but to follow. If all that grows starts to fade, starts to falter, oh, let me inside. I will long to see all that waits to be known and all that will never be known.

It’s seven in the morning and I guess I’ll take care of my heart, and brain, and hair (while I wait).

dissabte, 27 d’agost de 2011

Gegen den Regen


And if you ever ask yourself if.
I still do. And I will
still still still still still still still still still


diumenge, 31 de juliol de 2011

Storytelling


And a new home.

http://berlinalexanderplatz.tumblr.com/

dijous, 21 de juliol de 2011


Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.

Jacint Verdaguer, "Caminant" (Al Cel, 1903)

dimecres, 29 de juny de 2011




Set anys i tantes coses i ara, per fi, és meu.

diumenge, 5 de juny de 2011



ghosts
were meant
for bleeding


dimarts, 17 de maig de 2011




Es nehmet aber
Und gibt Gedächtnis die See,
Und die Lieb' auch heftet fleißig die Augen,
Was bleibet aber, stiften die Dichter.


But the sea takes
and gives memory,
and love fixes the eye diligently
and poets establish that which endures

F. Hölderlin - "Andenken"

dilluns, 2 de maig de 2011




Sí, jo també sé quina síndrome és. Què hi ha en joc aquí, la subtil vergonya universal que acompanya la nostra pròpia indulgència, la necessitat d’explicar a algú que la manca de temprança no és, en realitat, una manca de temprança. Com per exemple: no aniré mai a fer-me un massatge pel fet de fer-me un massatge, sinó perquè l’esquena m’està matant i em força a fer-me un massatge. El que em porta a necessitar el cigarret que en el fons em ve de gust. La raó: el plaer, també subtil, que resguarda la carència. I el delicte, és clar.