Symptoms

"Voices, voices were the first thing I forgot"

Abstraction

Perduda en un lloc on l'espai i el temps es confonen, els accents son reminiscencies d'un lloc que ara em cau lluny fisica i psicologicament. Tot es tant relatiu que les coses mes estranyes es barregen amb allo que sembla tant habitual, tant proper. Musiques que ja no se d'on venen, paraules noves, persones noves, persones velles que ara son noves, tot muta a un estat si be no millor, diferent. Busos d'aqui cap alla, animals de costums desacostumats, essers humans i no tant humans que volten per aquests paratges amb els mateixos drets que les formigues o els escarabats. Crec en noves coses i he deixat de creure en les obvietats. No n'hi han, d'obvietats, aqui. Nomes records desconcertants en sepia, a foc. I jo, dins d'aquest caos fisic i psicologic, de connexions i comunicacions impossibles, dins d'aquesta diferencia abismal que tant renova com aniquila, d'aquesta lluita entre naturaleses, dins d'aquest cosmos que ha matat el micro, nomes em repeteixo l'"all I wanted to see is that I am better, all I want to believe is that I am better" que cantaven Beach House fa uns mesos i ara, avui, als meus vint-i-tres a les 23:32, en una guesthouse qualsevol perduda entre terres vermelles, arbres tropicals i gent humil, m'ha canviat la vida.