Dies d'ukelele

- L'onomàstica és una ciència apassionant. M'he adonat que m’agraden els noms estranys. Hi ha noms per qualsevol cosa.

- Com això del facebook. La gent ens fem fans d’algunes coses que és per flipar.

- Haha. Ja. El que em fa més gràcia és el de “Moderno por fuera / Garrulo por dentro”, perquè casi tots els que se’n fan són modernos.

- Doncs jo m’he fixat que últimament hi ha un boom de noms estranys en música. Alguns són tant obvis que resulten estranys. Perquè no ho pensem, però en realitat no cal trencar-se gaire el cap per acabar dient-se The Teenagers, per exemple, no? O Envelopes. I alguns són estranys a seques.

- Com es deien aquells del Primavera Sound?

- The Pains of Being Pure At Heart.

- Això. Mola.

- A !!! ningú sabia pronunciar-los.

- Els del Casiotone també tenien tela.

- És el que té el Casiotone. Instrument trist per a gent trista.

- Per això no em va arribar mai l’Stylophone.

- Sempre pots seguir somniant que t’arribarà algun dia.

- Parlant de somnis, avui he vingut escoltant un disc bastant bonic de dream pop. M’agrada molt que hi hagi una etiqueta així. Pop eteri per somniadors. El de Papercuts és estiuenc. D’aquells de llibre, sorra i tornada de la platja quan el sol es pon i no tens res que et preocupi al cap. Sonen bé, a part que avui fa sol i és el dia ideal. Dies d'ukelele, ja saps! Vindria a ser aquesta sensació que estem tenint ara.

- Uf. És fort que l’hivern ja s’acabi.

- Sí. S’acaba. El febrer sempre passa volant.

- Ja ens està bé, no?

- Està perfecte. I saps què? Els Papercuts fan servir un Stylophone. Em consola pensar que el paquet els va arribar a ells en comptes de a mi.

- Haha.

- Això sí... tot i el favor, recorda’m que no compri mai més res per Internet.

Papercuts - We Walked In The Sunlight ("You Can Have What You Want", 2009)