Cada cop que veig aquesta escena d'Almost Famous penso en vàries coses. La primera, que Elton John mereix la mort artística, però que en aquesta cançó va sortir-se. La segona, que m'agradaria molt haver viscut una temporadeta als setanta. La tercera, que m'encantaria anar de gira amb algun grup folkie de l'Amèrica interior. I la quarta, que tinc ganes de tornar a fer un bon viatge en furgoneta i música en tot volum. Això m'ha fet recordar un parell d'anys enrere, quan vam agafar la Westfàlia del D. (la groga de la foto) a fer quilòmetres. Com que no teníem cap cassette d'Elton John cantàvem The Kooks a ple pulmó, a falta de res millor.
Confesso que a vegades m'agradaria ser una espècie de Kerouac.
2 comentaris:
kerouak, dean moriarty, allen ginsberg... qualsevol d'ells m'estaria fantàstic una temporadeta...
ai aquesta nostàlgia d'un temps que no hem tingut...
A veure si és veritat i agafem el trasto groc en breu...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada