diumenge, 22 de març de 2009

Ä


Äntes del tiempo de las medusas, los días de rubias, los peinados en uve (no nube), las ensaladas tropicales y los pasteles anaranjados. Y por supuesto los vestidos globo y el "pues voy a tener que salir".




Después de las holgäs y polaroids, los trípodes inútiles, las alarmas de despertador traicioneras, la musiquilla y la emoción infantil, el estrés versus calma absoluta y el no-cruces-por-aquí-que-te-van-a-atropellar aka Parezco-Tu-Madre.

2 comentaris:

Andreä ha dit...

Ohhhhhhhhhhhhh (L) mil
Quantes frases lapidaries que tenim eh noia medusa
hahahaha
que gran
merci de verás, m'ha fet molta il·lusió juuuuu
:)
Un petó fort

pd. a veure si aquesta tarda-nit tinc les fotos xulis d'ahir ^_^

Eduard Gras ha dit...

Boh, si fins ara l'Andrea ja compartia al Reader totes les entrades d'aquest blog, ara no sé què farà...
Això sí, molt tendre tot plegat.