Em plantejo si existeix l'ideal, i si existeix, què és. Quin és. Si el reconeixeré quan el trobi, si és que el trobo. Mentre vaig camí de casa meva a una de les tantes, cau de no sé on una petita revelació diària en forma de cançó, morning theft, unpretender left, ungraceful. Fa fred aquesta nit i es podria dir que tot és una mica incert si no fos pels tres minuts quaranta segons d'eclosió coherent. Time takes care of the wound, so I can believe. I és que no és qüestió d'èpoques, sinó de llocs comuns, en fi, que som humans, i per conseqüència neuròtics.
Jo n'entenc una fracció mínima, de tots nosaltres, i casi que ja en tinc prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada