Tornes a casa posant-te la cançó més lenta que puguis sentir. Al pas més lent al que puguis anar. Rajola blanca, la gris i la negra sense tocar les vores però no fas combo, perquè has trepitjat la línia a l’última passa. ¡Se siente! Et criden sense parlar-te. Aquestes angines incipients fan patir la mà que aguanta el cigarro que et fumes. Ràpid o lent, treus el fum a mode de sospir. Tant de bo plogui, tant de bo no, no saps si t’agraden les tempestes, va a dies, suposes.
Núvols de sucre, això és el que realment et ve de gust.
1 comentari:
"Tant de bo plogui, tant de bo no, no saps si t’agraden les tempestes, va a dies, suposes."
Totalment d'acord!
Publica un comentari a l'entrada