Phoenix és d'aquells grups que em fa vergonya admetre que m'agraden molt des de fa temps. Tot i la meva incomprensible tendència a penalitzar una mica els grups massius, he d'admetre que el nou disc (que paral·lelament té el pitjor nom de la història dels noms) és molt bo, que em moro de ganes de veure'ls al Primavera Sound i que tinc unes ganes boges de ballar i cridar amb la L al so de "Lisztomania", "1901" "Rome". I és que tots tenim guilty pleasures que en realitat no són tant culpables. Aprofito la confessió per recordar-me (sí, -me) "Too Young" com a cançó de l'estiu del 2007 i "Lost and Found" del març del 2008. Per aleshores anava amb bici per Barcelona i cridava mentalment el let go, it's so hard to fill me in, you'd better run as fast as you can entre semàfor i semàfor. Avui me l'he tornat a posar, tot i que ja no m'ho crec massa, la veritat.
Deixo aquí la versió que van fer a Sydney de "Playground Love", La Cançó dels Air, uns dels meus altres inqüestionables. Si alguna cosa se'n sap, dels Phoenix, és que directe que fan, directe que claven; aquí la primera prova. Al Youtube en corren un centenar més.
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Yo también tengo ganas de verlos. Les vi hace ya dos años si no recuerdo mal, en otro primavera precisamente y me gustaron mucho en directo. A ver que nos deparan esta vez.
PD: Me ha costado mucho encontar el botón para comentar : P
4 comentaris:
Yo también tengo ganas de verlos.
Les vi hace ya dos años si no recuerdo mal, en otro primavera precisamente y me gustaron mucho en directo. A ver que nos deparan esta vez.
PD: Me ha costado mucho encontar el botón para comentar : P
Oh! a Phoenix no los he escuchado nunca, pero Air me encantan, y es una muy buena versión :)
Vale, va. Jo també sóc fan de Phoenix :)
a mi l'últim m'agrada més que els altres! crec!
Publica un comentari a l'entrada