Manifest

Espero que tu, persona indesitjable que has fotut mà a la meva cartera, sàpigues aprofitar els seixanta euros que anaven destinats a qualsevol altra causa que no fos satisfer les teves necessitats cleptòmanes. Que sàpigues utilitzar el meu carnet de l’Apolo Live quan toqui, si és que saps què és, i que m’enviis els divuit euros que val per correu algun dia d’aquests, ja que si el fas servir, el faràs servir en nom meu. Espero que el meu DNI t’ajudi a viatjar arreu del món i que la meva targeta de dèbit et financiï a gust aquests viatges. També espero que vagis a l’Ateneu a aprendre't el Codi Penal i els deu manaments bíblics cada dia amb el meu carnet, i que utilitzis el de la universitat per aconseguir un descompte als museus que estic seguríssima que trepitjaràs. Espero que la targeta sanitària europea pugui ajudar a ingressar-te en algun hospital quan un cotxe passi per damunt del teu cos i (de forma justa) et trenqui totes les costelles. També desitjo que la de la seguretat social i la de la mútua puguin servir per pagar el tractament de les malalties venèries que espero que agafis d’aquí a la fi dels teus dies. En algun moment he pensat que podries utilitzar les consumicions de Razz i l’Apolo que no he pres i he anat acumulant durant els darrers mesos al compartiment amb cremallera de la MEVA cartera. Potser de pas agafes un coma etílic i la perds o te la roben. Així com espero que miris la meva llista somniada de llibres que ara hauré de repetir pensant (a sobre) en el fet que la teva mare et va parir del revés. Tant de bo les notes, fotografies i records en paper que hi havia anat guardant (així com totes les entrades de cine dels darrers tres anys) et serveixin per imaginar un microcosmos personal que et faci creure que en algun punt de la teva existència has tingut vida social i amics. Que la consternació que em vas causar a mi i a la persona que menys s’ho mereix del món acabi pesant-te tant que no puguis aixecar-te del terra. I sobretot espero que gaudeixis per mi i els meus tres acompanyants de l’entrada gratuïta del concert de Grand Archives d’avui, so cabrón, ja que, gràcies a tu, tant jo com ells haurem de pagar entrada.


No sé si desitjar que et moris és massa, però creu-me que ara mateix si et passés per damunt una grua no em faria la més mínima pena.