dijous, 28 de maig de 2009

Primavera Sound


Porto dos dies dormint fatal. Diria sense dormir, però suposo que això podria considerar-se manipulació lleugera del concepte de realitat. El partit del Barça hi té alguna cosa a veure, però no del tot. És estrany, perquè les altres vegades la consciència de Primavera m'ha vingut aproximadament un mes abans del festival, i aquest any no. Aquest any m'he llevat sabent que tot just avui començava tot plegat i porto tot el dia amunt i avall amb el turbo posat sense acabar de decidir en què invertir el temps. Se m'ha caigut un dels gots a terra mentre fregava i de tant pensar què he de fer no he acabat fent res a part de posar My Bloody Valentine i Phoenix a tot volum i donar voltes sobre el meu eix per tota l'habitació. Que truquin per queixar-se les veïnes, que elles no ho entendran mai. El Primavera Sound és el meu moment de l'any, i aquest més que mai perquè faig triplete. I no ho dic pel grup que dóna nom al meu blog, que donada l'experiència de l'any passat sé de què va, ni per Deerhunter, ni per The New Year. Ni pel shoegaze, de fet. Ni per la defunció suavitzada d' Spacemen 3 en aquesta edició, ni per Aphex Twin, ni per Magnolia Electric Co., ni pels meus amics i hanarribats.



Ho dic pels frankfurts amb ceba del festival.
Més o menys.



3 comentaris:

Marieta ha dit...

frankfurts amb ceba???? o patates guarres????

Albert Lloreta ha dit...

o pels taps de les orelles que diuen que repartien a My Bloody Valentine?

Anònim ha dit...

bon comencament