Quan la vaig sentir per primera vegada vaig tenir aquella sensació inexplicable. Amb algunes cançons passa, tot i que no gaire sovint. Potser sí, era ella, amb negreta, en aquell moment ho era i es mereixia tot el meu temps i els meus impasses entre universitats, cafès, feines i casa. Avui l'he tornat a recuperar després d'alguns mesos de silenci absolut i m'ha tornat la mateixa sensació. Pensaments nítids de fets que en aquests temps ja recordo de forma borrosa. I aquell núvol d'spleen que s'amaga sota el llit i últimament només surt a les nits.
La música té un potencial evocatiu immens i innegable. Per això a vegades la detesto tant.
1 comentari:
sí, la primera vegada que la vaig sentir també em va fer sentir "aquella sensació inexplicable". Va ser la primera cançó de Buil to spill que vaig sentir i és sens dubte la que més he escoltat..
Publica un comentari a l'entrada