La veritat és que no sé dibuixar gaire, però he anat fent proves aquests dies i crec que ja manejo el photoshop una mica millor. També he descobert que contra altres coses no puc lluitar, com el google analytics, el Cosas Que Hacen BUM del Kiko Amat o la quantitat de sal correcta perquè la pasta no em quedi sosa. Tampoc acabo de lidiar amb les imatges grotesques, com el rapper que ballava tot sol al carrer amb el discman posat o el tal Manu (o això indicava l'identificació de la seva solapa) que l'altre dia, mentre prenia un cafè en un bar qualsevol, em va demanar foc amb la la seva samarreta "I am hetero-friendly, ask me anything you want". No sé si és perquè tinc cara d'hetero, o cara de tenir foc, o cara de preguntar-li el sentit de la vida que va venir justament a mi a preguntar-m'ho, però en fi, tant fa. La qüestió és que els retorns em fan il·lusió i avui he tornat a pensar en Berlin i això m'ha posat nostàlgica i m'ha fet feliç a parts iguals. No perquè pensi que hi tindré un peu aviat de nou, sinó perquè el vent m'ha tornat algunes coses que s'havia endut.
I tot i trobar-me malament, hi han altres coses molt més boniques que aquest dibuix que avui em reconforten.
Edito: El rapper del discman ara canta "no me gusta como soy"/"tu bata de colores me recuerda a unos ratones" a mode d'himne, per tant he conclòs que pertany a un altre tipus de categoria.
2 comentaris:
per favor, fes-li un video al raper, "tu bata de colores me recuerda a unos ratones" es una frase digna manos de topo o sr. chinarro.
Arbustar? Curiós! Jo que pensava que havia inventat la sopa d'all! Aprendre a fer servir el photoshop és una d'aquelles autopromeses que sempre em faig però mai compleixo... (déu n'hi do el que es pot arribar a fer amb el paint per mandra de barallar-se amb altres programes!)
Publica un comentari a l'entrada