Ecce Homo

NOTA: Heu de substituir les XXXX (nom real a la meva pantalla del facebook) pel nom d'una persona (és la nova aplicació de receptes per cuinar persones).

Que el facebook és una eina temible i terrible és una cosa que sap tothom, o gairebé tothom; o si més no tothom o gairebé tothom ho hauria de saber per anar bé. Un cop assumida i acceptada aquesta part, he constatat que el meu punt geek (força accentuat tanmateix) no em permet tancar el compte i dedicar-me a fer macramé (o altres activitats tant o menys lucratives), cosa que per una banda em preocupa i per altra em fascina. Què té el facebook que enganxa tant? Que pots mirar les fotos dels amics de les amigues dels pares dels cosins dels teus avis? Que pots veure la cara adulta amb post-acné del teu amic de parvulari? Que pots riure quan veus que la companya que se't menjava l'entrepà a l'escola primària ha repetit per cinquè cop primer de batxillerat? Qui sap. La qüestió és que dia rere dia la xarxa s'expandeix, i amb ella la comunicació immediata, les faltes d'ortografia delictuoses i els testos per saber quina posició sexual t'escau millor en funció del dia que vas néixer. Tothom s'acaba sabent la vida de tothom i tothom sap la teva vida, i en aquest trepidant joc d'enriquiment interpersonal passes per les proves gimnàstiques de fer-te fan de tot el que existeix, ja sigui de Yo La Tengo (password: nodata.tv) a Jo També Crec Que La Nena Del Grup Balañá Que Demana Silenci És Monstruosa.

Així doncs, i sense jutjar-ho gaire més del necessari (perquè, al cap i a la fi i ho vulguem o no, aquests són els estímuls intel·lectuals de la vida sedentària universal) he decidit anar recopilant Galetes de la sort i altres imatges d'aplicacions meravelloses, per sort d'alguns i per desgràcia d'altres. Crec que el nou fil d'etiquetes (que dóna pas al que he decidit anomenar Històries del Facebook) em permetrà a finals d'any poder-ne fer un experiment sociològic impactant digne de publicació editorial. Que això és l'home, senyors, i Nietzsche fa anys que és mort.