Això i això és el que em fa comptar els dies que falten perquè arribi l'hivern. Tothom sap que Dickens no m'agrada, però si ell té raó, la gent o a) acaba rebent el que es mereix o b) no pot escapar de la seva condició. Sigui el que sigui, tinc grans esperances en tot plegat. I amb una mica de sort, potser aquesta regressió convertida en desglaç personal es converteixi en l'oasi que necessitaré enmig de tant desert hivernal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada