dijous, 26 de novembre de 2009

X


Mentre els arbres creixien al seu pas i el crepuscle apuntava volta de fora, els mots vestint-se de rodamón a monticle i de clergue a guerra, s’enlairava de Madrid a Saigon passant per la Xina, replet de passos pertot amb l’ànima podrida de panys, de dubtes i memòries, posant-s’hi fulles al son de les petjades mentre tot planejava aquí i allà i més enllà. I com un Grenouille que vaga arreu en busca de, acaba essent devorat pels gossos i altres humans i màquines. Fora la bellesa no importa, truquen i es fuma un cigarret i seu i soroll i s’aliena mentre torna a créixer. Un, dos, tres, sis personatges en busca d’autor, fantasmes de delit que en pau descansen i demà és un altre dia amb un altre pictograma i mateixa incomprensió. L'única conclusió és que si no pot traduir res encara podrà menys amb una generació sencera.