dimarts, 12 de gener de 2010

Rohmer


Una de les coses que em criden l'atenció de les pel·lícules de Rohmer és la seva manera de tractar la vida quotidiana. Aquelles situacions on no passa res, ningú no diu res, tothom mira, tothom sap i tothom segueix sense dir res, tots escombrant cap a casa, tots feliços en la ignorància a voluntat i demà serà un altre dia amb el mateix color i amb diferents matisos, tothom arrossegat per la corrent del no faig res, jo deixo fer. Si alguna cosa m'agradava de les pel·lícules de Rohmer era el fluir dels fets com qui no vol la cosa. Com qui no vol la cosa, això mateix.

1 comentari:

Abralexas ha dit...

jo crec que tot passa en el cap dels seus personatges...