dijous, 7 de gener de 2010

Tempestes



Plou i no fa sol. Els paraigües giren cap amunt en acte de rebel·lia. El caos torna a governar en aquest petit regne de discòrdia oblidada, i d’una manera o altra, l’L, aquella amiga de polze i índex, pren forma mental de manera insistent, donant la benvinguda amb el passi d’honor de sortida d’emergència. El més lamentable de tot plegat no és el naufragi, ni pensar que la mel als llavis ara ja no serà més que vinagre. És que el mecanisme ja no funciona perquè les paraules han fet malbé els engranatges. I després el vent se les ha endut ben lluny.


1 comentari:

eu ha dit...

shhhht.... i tot es farà petit