dijous, 11 de febrer de 2010

Die Slow


Assumir coses d'un mateix que ni tan sols es volen acceptar és complicat. Avui he fet una recopilació de tot allò que poseeixo i tot allò que custodio i m'he espantat. Hi ha cases que s'empassen les coses que hi entren de tal manera que no en surten mai més. Aquest és el cas de la meva. Hi havia un llibre infantil que es deia "El forat de les coses perdudes" que parlava d'aquest tema. El forat de les coses perdudes era una espècie de cova enorme on la protagonista anava a parar un dia que es perdia. Allí trobava muntanyes i muntanyes d'objectes que la gent havia perdut al llarg del temps. Coses que ja no hi són sense haver-les mogut del lloc on s'han deixat. A vegades somnio que vaig a parar en aquest lloc i m'enduc un carro de tot allò que he extraviat. M'estalviaria molts mals de cap. M'estalviaria aquesta sensació de Die Slow. I no ho dic per HEALTH, sinó per aquesta sensació de vida finita que tinc cada cop que em plantejo dir-li algú que no trobo allò que em va deixar.


2 comentaris:

carme ha dit...

EL FORAT DE LES COSES PERDUDES! crec que era vaixell de vapor taronja. durant molts anys, quan ja no llegia vaixelldevapor, encara em venia al cap la idea d'aquest forat que HAURIA d'existir. :)

Salvador Iborra ha dit...

I a mi la pel·li "El laberint" de Bowie. M'estic entretenint prou llegint ací, de dalt cap a baix.