Ahir Mark Linkous, líder de la banda Sparklehorse, va suicidar-se a la seva casa de Knoxville. No tinc paraules per definir l'immens pesar i ofec que sento. Linkous era un geni i el que va arribar a fer no té límits, per mi era tant extraordinari (només cal veure l'etiqueta "Sparklehorse" del blog) que va aconseguir canviar-me la vida, va arribar en el moment més delicat i va ser una de les millors teràpies. Aquí i avui se m'ajunten fets i paraules. Sempre havia pensat que les morts dels nostres referents en realitat ens són prou alienes com per poder prendre distància i no afectar-nos l'esperit. Avui he descobert que quan una cosa és massa dins teu no pot sortir-ne sense esquinçar-te l'ànima. Avui tot és una mica més gris i se m'ha fos el dia per complet. L'únic que us puc dir és que escolteu l'"It's A Wonderful Life" i veureu que la vida pot ser una mica millor que ahir.
I'm so sorry,
my spirit's rarely in my body,
it wanders through the dry country
looking for a good place to rest
Espero que hagis tingut sort, Mark.
Descansa en pau.
I'm so sorry,
my spirit's rarely in my body,
it wanders through the dry country
looking for a good place to rest
Espero que hagis tingut sort, Mark.
Descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada