Quan et truco per telèfon vull que m’agafis el telèfon, que sinó vindré on tu ets (perquè sé on ets). Perquè tu no pots estar amb ningú més, perquè estem fets l’un per l’altre d’aquella manera que jo sé que no ens agraden els altres. Si tu et penses que no sóc romàntica veuràs fins on sóc capaç d’arribar, perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre i si no ho veus t’ho faré veure, perquè jo agafaré una corda i et lligaré a la cadira perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i et perseguiré fins que te n’adonis que els nostres camins estan lligats perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i faré fora els teus amics perquè tu i jo estem fets l'un per l'altre, i la teva família et deixarà sol perquè tu i jo estem fets l'un per l'altre, i aleshores, quan vegis finalment que no podem estar l’un sense l’altre, vindràs amb mi i jo vindré amb tu i no hi haurà ningú perquè tu i jo no necessitem a ningú més, perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i en el fons estem sols, i saps que estem sols perquè a tu no t’estima ningú, només t’estimo jo, i jo només t’estimo a tu, només a tu, i és a mi a qui necessites, només a mi a qui necessites, i tinc el dret de tu perquè ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu per això.
dijous, 8 d’abril del 2010
Rosa estrident
Quan et truco per telèfon vull que m’agafis el telèfon, que sinó vindré on tu ets (perquè sé on ets). Perquè tu no pots estar amb ningú més, perquè estem fets l’un per l’altre d’aquella manera que jo sé que no ens agraden els altres. Si tu et penses que no sóc romàntica veuràs fins on sóc capaç d’arribar, perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre i si no ho veus t’ho faré veure, perquè jo agafaré una corda i et lligaré a la cadira perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i et perseguiré fins que te n’adonis que els nostres camins estan lligats perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i faré fora els teus amics perquè tu i jo estem fets l'un per l'altre, i la teva família et deixarà sol perquè tu i jo estem fets l'un per l'altre, i aleshores, quan vegis finalment que no podem estar l’un sense l’altre, vindràs amb mi i jo vindré amb tu i no hi haurà ningú perquè tu i jo no necessitem a ningú més, perquè tu i jo estem fets l’un per l’altre, i en el fons estem sols, i saps que estem sols perquè a tu no t’estima ningú, només t’estimo jo, i jo només t’estimo a tu, només a tu, i és a mi a qui necessites, només a mi a qui necessites, i tinc el dret de tu perquè ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu ets meu per això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un post súper Max Besora (però m'encanta...)
-ei
-digues bonica
-que...
-què?
-que d'allò...
-què passa, bonica?
-res...
-res?
-bueno...
-què passa, bonica?
-que... perquè parlaves amb aquella noia?
-...
-eh? per què hi parlaves?
-perquè anavem junts a escola
-...
-de petits, sí
-és per això que hi parlaves?
-es clar, bonica
-val
-què passa bonica?
-...
-eh?
-... m'estimes?
-es clar, bonica
-bueno...
...i ella, bonica ella, comença a buscar una altra noia per qui preguntar.
Publica un comentari a l'entrada