Heart and lungs

El procés de parla és senzill. El flux d’aire inicia el procés de parla des dels pulmons, des d’on s’expulsa (i surt a través de la boca). Després hi ha la fase de fonació a través de la laringe, que protegeix les cordes vocals i pren una funció essencial en la producció de paraules. Quan les cordes vocals vibren, la velocitat de vibració varia. Aquesta velocitat, que s’anomena freqüència, és controlada per una sèrie de factors. Com més ràpida és la vibració, per exemple, més alta és la pressió de l’aire dels pulmons. El poder transmès al llarg d’una ona de so és la intensitat i es mesura en decibels. L’amplitud de la vibració en determina la sonoritat. L’última fase del procés és l’articulació, on incideixen les cavitats supraglotals: la faringe, la cavitat nasal i la cavitat oral. A la cavitat oral hi intervenen el paladar, l’úvula, el cantell alveolar, els llavis, les dents i la llengua. En funció de les parts de la llengua que s’utilitzin es produirà un so o un altre, de la mateixa manera que el moviment dels llavis també ho determinarà.

Per una banda, és irònic pensar que un procés tan complex pot arribar a donar com a resultat segons quines atrocitats verbals. La facultat de parlar, quin gran do. No obstant, també hi ha un procés de parla inhabitual que consisteix en l’ingrés d’aire als pulmons. Normalment ocorre en casos aïllats, quan ofeguem un crit o expressem dolor, per exemple. Vaja, l’acte de callar, de reprimir i de menjar-se –literalment– les paraules. L' it's all heart and lungs, que diuen els Beach House.