dijous, 29 d’abril de 2010

Meditació temporal #2


Tinc una pedra a la sabata del meu dia a dia: la cursa d'obstacles que faig per anar cada dia de casa a la universitat. Esquivo enquestadors, els Hare Krishna, els dels bancs, les rumanes i els més temuts: pseudosolidaris que m'assetgen pel carrer cada cop que passo per Consell de Cent amb Rambla Catalunya, la porta de tots els Fnacs del món i pel carrer Tallers. L'últim col·lectiu prolifera com flors a la primavera i l'slalom que he de fer per esquivar-los és improductiu. Antipseudosolidaris del món, unim-vos. Destruïm la pamfletada econòmica, aniquilem l'altruisme impostat. Deixem que el lliure albir decideixi si volem salvar balenes, Àfrica o fer-nos budistes. Pseudosolidaris, sé que heu de menjar, però mentre no sigui Malcolm X qui em vingui a fer el discurs, no m'afiliaré a cap lloc on hagi de firmar i, com qui no vol la cosa, deixar el meu compte corrent. Sou l'antítesi de la comunitat; així que us proposo redimir els vostres pecats verbals deixant-me en pau.

Gràcies per la comprensió.

1 comentari:

txernòbil brain ha dit...

Quanta raó! també m'agrada molt el teu blog. Gràcies per la visita!