Quan la necessitat és tan gran sembla que gairebé la pots palpar, però en realitat segueix sense ser-hi present. No deixa de ser mai això, una necessitat. Viure el mite de Sísif en primera persona és com un malson, amb la diferència que és el despertar és el que no deixa arribar la son. I per més cops que em diguessin que jo era més forta que tot això, l'això m'amenaçava com una corda fluixa sobre arenes movedisses.
3 comentaris:
La teva manera d'escriure m'encisa a cada text teu :)
Moltes gràcies :$
A mi també m'encanta la teva manera d'escriure. :)
Publica un comentari a l'entrada