En dies com avui, que un no sap si treure la jaqueta és encara una hipèrbole, hom diria que les il·lusions sempre han de passar pel filtre de la realitat. Tot plegat, vist d’una manera o altra, es mou en els mateixos paràmetres i ningú sap ben bé per què. M'hi jugo el que sigui que és per això que ningú es molesta a explicar-ho.
2 comentaris:
brillant, vols dir? no.
però les teves sabates també estan bé.
Sóc una fan extremista de la xocolata!
M'aniré deixant caure pel teu blog!
Publica un comentari a l'entrada