Avui la meva família ha vingut per primer cop al pis i hem brindat per les noves etapes i ens hem assegut junts al sofà. Les claus ja pengen al bigoti de la porta, hem posat nom a les plantes i l'aigua encara és tan freda que ens fa cridar. Les coses han canviat, però la més reconfortant és que ja s'hi comença a sentir com a casa encara que les coses de casa no siguin les mateixes. Com a casa de veritat, de veritat-de-la-bona, de la de sóc d'aquí i aquest és, per fi, el meu lloc.
2 comentaris:
Mira, justament vivim una situació paral·lela.
I que benvinguda que és!
*Sànset*
Me alegro de que ya te sientas así en tu nueva casa, después de aquella entrada tan melancólica en la que hablabas de la mudanza.
Por cierto, me encanta el cuelga-llaves de bigote, jaja :)
Publica un comentari a l'entrada