dissabte, 26 de febrer de 2011

Im Bann


Romandre o no romandre vindria a ser, en aquestes dates, una pregunta més arrelada en nosaltres que els nostres propis orígens. Arrossegada per la incertesa de la manca, manca de resposta, d’un lloc fix i un temps clar i, sobretot, de la possible incidència de la busca del rellotge, que tan indica el que és com el que no és com el que pot deixar de ser, o bé, directament, ja no indica res del que era. Tot canvia. Quan el meu cos s’havia convertit en tot el meu armament, cada dia en veia volar pels aires un fragment. És ara -després de la vetlla- quan veig que, al capdavall, en tota guerra, és el camp de batalla el que resulta més devastat. Molt més que qualsevol dels exèrcits.

2 comentaris:

Martí Bou ha dit...

Fa temps que penso que has de conèixer l'obra d'un company d'escola.

Passa per aquí. Crec que t'agradarà.

www.miquelwert.com

Dua ha dit...

Yummy! En breus, veredicte.