January and December

Qualsevol diria que és temps per a melancòlics. Avui m’he posat The Wave Pictures després de mesos sense dedicar-los una escolta, una mica com amb Vampire Weekend ahir: cada cançó té la seva temporada, com la fruita o segons quins esports.

Tot escoltant aquesta petita obra d’orfebreria que és January and December, he recordat un dubte que em va assetjar ja des de la primera vegada que la vaig sentir. Les veus del senyor Tattersall i la Lisa Li Lund acaben per compondre una cançó de moralitat dubtosa, però alhora estranyament bonica i profunda, com una declaració de no-amor en tota regla. Però en el cas que ho fos, el que més em va sorprendre de la lletra va ser el títol. January and December. Gener i Desembre. Si seguim la lògica del temps, no tindria més sentit haver-la titulat December and January, per això dels mesos que es succeeixen i tot plegat? Aleshores va venir-me el dubte, i si en realitat del què parla és del lapse d’un any? D’un gener a un desembre?

Però llavors el Tattersall saltava amb el what I want to know is when this pub closes i vaig arribar a la conclusió que probablement no era ni una, ni l’altra. Ni un amor curt, ni un amor llarg, ni amor a seques, sinó una espècie de metàfora de l'algidesa i gravetat hivernal (plus tot el que implica). Com els Love of Lesbian cantaven fa un temps sobre l’octubre; gener i desembre són els mesos en què el fred és general, recurrent i cala una mica-bastant més fons que a l’epidermis. Es fan companyia mútuament sense pretensions i destil·len aquest aire glacial que es tradueix en alenades de nostàlgia. Em sorprèn que en captessin tant bé l’essència. Deia la Lisa Li Lund que la lletra de la cançó era obscena, però jo crec que (com la successió del temps) també és molt lògica. Potser ja tocava que algú cantés sobre l’incantable, sobre el que tothom amaga en certes etapes vitals però no deixa de ser. I que a més a més fos capaç de transformar-ho en bellesa ordinària. I màgia. Chapeau.

Aquest és el vídeo (que m’he pres la llicència d’agafar prestat del blog de la Masterly) que els Wave Pictures van gravar per La Blogothèque. Crec que la mirada d'infinita malenconia del Tattersall al minut 3:15 ja reflecteix de què va tot plegat, i no sé per què, em fa venir ganes d'agafar un bitllet a Wymeswold per dir-li que tot anirà bé. És l'altra cara de la moneda i també llei de vida.