A vegades les coses s'harmonitzen de tal forma que res podria haver estat millor (com al revés). Ahir vaig anar a razz una mica a contracor, però vaig topar-me amb una de les millors sessions de música a les que he assistit mai en tota la meva vida. El duel Nathan Fake - James Holden va ser una brutalitat, però (que em perdoni el veterà) el que Fake -amb només 22 anys!- va fer va ser una autèntica lliçó magistral; una mostra de bon gust i elegància inqüestionable. Una prova fefaent que és necessari innovar i experimentar, i que les recerques sempre (sempre!) aporten nous fruits. A Fake el vaig veure a Berlín aquest estiu, però no recordo pràcticament res, i fa dos anys al FIB. Per aleshores no em va cridar especialment l'atenció, tot i que diuen que és des que s'ha començat a allunyar dels esquemes més convencionals que ha perdut molts seguidors. Jo crec que simplement no estem preparats pels grans canvis.
La catarsi ahir va donar-se al sentir la mescla de "My Girls" d'Animal Collective amb la magnífica i delicada "Sweet Love For Planet Earth" de Fuck Buttons. No només va ser la primera vegada que vaig sentir la cançó en una discoteca, sinó que la barreja (curiosa) va acabar desembocant en un torrent d'eufòria, vehemència i emoció a flor de pell sense precedents.
I és que ja ho diuen això que les millors coses arriben quan no te les esperes. Un deu.
I és que ja ho diuen això que les millors coses arriben quan no te les esperes. Un deu.
2 comentaris:
no sabia que ja punxessin el merriweather post pavilion. pero la que ha de ser l'hòstia és "in the flowers"
a quina sala?
A Razz, per això mateix...Animal Collective que jo recordi ho he sentit només un altre cop, i Fuck Buttons no ho havia sentit mai. I una fusió ben feta entre una i l'altra és digna de recordar.
Nathan Fake és britànic, normalment els djs de razz punxen més mainstream i en una línia més definida. A això va venir la gran sorpresa
Publica un comentari a l'entrada