Restes

Tot just fa un any de la foto i tot just pensava que no he deixat de fer experiments amb gaseosa. En aquell moment em trobava en el punt d'origen i pensava si seguiria allí més endavant quan la por idea era no tornar-hi. Però poc després vaig descobrir que no, que tot es movia a la velocitat de la llum. Electric Lights. I en realitat havia atravessat muntanyes.

És curiós que una pel·lícula tant buida com la de Benjamin Button m’hagi fet pensar tant. La Primavera arriba tot i ploure, a l’abril aigües mil i tot i estar a març el mes s’anticipa, o això espero. Com el dia que t’aixeques i veus que per alguna raó del món les coses han canviat i tot comença a alinear-se com hauria de ser, o desitjaves que fos. O potser no, però la corba perillosa deixa pas al camí pla i tranquil. Tranquil com el terrat de la casa on has viscut sempre i mai havies vist, com les nits d’hivern que copien a les d’estiu, com els plans que es fan però potser no s’acompleixen i tampoc t'hi va la vida. Quan les coses s'esdevenen com una carícia és que els engranatges no estan tant oxidats com et penses. L’edat és un número. Dues xifres i poc més. I el temps passa; és tant cert com obvi. Les perspectives canvien i les coses que importaven ja no importen tant i les que tant feien, ara tenen un lleuger i progressiu pes que t’acompanya i no es fa gens insuportable.

Com les cançons que sonen a recolzar-te a les parets blanques que et deixen l’esquena plena de pols. I que això, més que molestar-te, més que deixar-te indiferent, per primer cop a la vida –i tant de bo no l’únic-, t’agrada.

Les restes de les coses són importants, sempre, per algú (perquè no totes elles són coses que algú no ha volgut).