dilluns, 2 de març de 2009

Restes



Tot just fa un any de la foto i tot just pensava que no he deixat de fer experiments amb gaseosa. En aquell moment em trobava en el punt d'origen i pensava si seguiria allí més endavant quan la por idea era no tornar-hi. Però poc després vaig descobrir que no, que tot es movia a la velocitat de la llum. Electric Lights. I en realitat havia atravessat muntanyes.

És curiós que una pel·lícula tant buida com la de Benjamin Button m’hagi fet pensar tant. La Primavera arriba tot i ploure, a l’abril aigües mil i tot i estar a març el mes s’anticipa, o això espero. Com el dia que t’aixeques i veus que per alguna raó del món les coses han canviat i tot comença a alinear-se com hauria de ser, o desitjaves que fos. O potser no, però la corba perillosa deixa pas al camí pla i tranquil. Tranquil com el terrat de la casa on has viscut sempre i mai havies vist, com les nits d’hivern que copien a les d’estiu, com els plans que es fan però potser no s’acompleixen i tampoc t'hi va la vida. Quan les coses s'esdevenen com una carícia és que els engranatges no estan tant oxidats com et penses. L’edat és un número. Dues xifres i poc més. I el temps passa; és tant cert com obvi. Les perspectives canvien i les coses que importaven ja no importen tant i les que tant feien, ara tenen un lleuger i progressiu pes que t’acompanya i no es fa gens insuportable.

Com les cançons que sonen a recolzar-te a les parets blanques que et deixen l’esquena plena de pols. I que això, més que molestar-te, més que deixar-te indiferent, per primer cop a la vida –i tant de bo no l’únic-, t’agrada.

Les restes de les coses són importants, sempre, per algú (perquè no totes elles són coses que algú no ha volgut).

1 comentari:

Gemma ha dit...

Exacte, el temps passa però hi ha moltes coses que queden, "restes" que potser no són tan innecessàries com s'acostuma a pensar. No et passa que amb una cançó pots tornar sense problemes a un moment determinat, una sensació, una olor que semblava ja oblidada? Per mi, aquesta és la màgia de la música.
El temps passa però dues xifres no volen dir res. L'important és el que en fem (o deixem de fer-ne), d'aquests minuts encadenats. :)

Un petó!