dissabte, 4 d’abril del 2009

No res



La sensació de cansament extrem és molt similar al dormitar. El que per mi diferencia el cansament extrem de l'acció de dormitar és que el dormitar té lloc quan estàs mig adormit i et mig despertes. La sensació és desagradable fins a cert punt, perquè tens la potestat de seguir dormint encara que no et trobis en la situació idònia per fer-ho. Aquesta afirmació té una certa lògica: si estàs dormitant és perquè ja t'has adormit abans, així que per què no continuar dormint.

En canvi, el cansament extrem és l'altra cara de la moneda, perquè ja de per sí estàs despert amb la sensació d'estar mig adormit. No és que estiguis mig adormit i et mig despertis. És que estàs mig despert i no et pots adormir. No sé si m'explico. És una situació híbrida que no acaba de ser res (a part de terriblement feixuga) i et porta a actuar per pur automatisme.

Avui hi he pensat tot el dia, en això, visquent-ho a la meva pròpia i semi-desgraciada pell. Estar mig adormit encara mola, però estar mig despert és un autèntic turment. I més sabent que no pots dormir perquè has de marxar sí o sí i vulguis o no. En resum, espero que almenys en posin alguna de Deerhunter avui.

6 comentaris:

Eduard Gras ha dit...

Lo que tú digas, però això és l'hostal de Castelló? haha

Albert Lloreta ha dit...

setmana santa, dormir tant com vulguis, això és la solució sempre, dormir = solució.

Andrea Valverde ha dit...

Ostia si, les proves de fotos que vam fer abans de sortir!
Uala!

Dua ha dit...

Que os den un poco, no?

Andrea Valverde ha dit...

:O
què?

Dua ha dit...

hahaha ho dic amb amor! la polèmica de la foto, al texto que le den xd