More light

M’han passat el parte del FIB i sembla que tot plegat sigui una broma. Han cancel·lat tots els concerts del divendres i no hi ha planetes que valguin, ni magazines ni Paul Wellers. Que l’incendi s’ha agreujat, les valles i les lones han volat, la llum se n’ha anat i els que poden dormen en els cotxes si les tendes flaquegen. Els que no, al camí. Sembla que el vent ha arrasat i s’ho ha endut tot cap allà, inclús una part de mi. Jo avui no sabia què fer i he fet de tot, com avui parlava amb L, que tant de temps lliure dóna tant a pensar que ens fa deixar de pensar. L’avorriment és la part de l’estiu que no recordes fins que arriba i durant la major part del temps només et porta a fer un cúmul de substantius començats per “i”. Avui, sense anar més lluny, he vist el tràiler que ha penjat l’ä al seu blog i m’he preguntat per què cada cop que posa diners en una pel·lícula, la Drew Barrymore se n’adjudica un paper. A vegades penso que ningú més li ofereix feina, i sona com trist. També m’he baixat l'últim EP de Modest Mouse i m’he enamorat d’una cançó que es diu Autumn Beds. I canta que

as
August
came,
our
case
came
to
an
end

i he pensat que, en el fons, la distància fa les coses perceptives. En general no m’agrada l’hivern, però avui he tingut ganes que arribi. Aquesta foto la vaig fer tornant a Marly en silenci absolut, just després de l’accident de cotxe que vam patir a Suïssa el dia de cap d’any. També he recordat qui va ser la primera persona en qui vaig pensar després. I tot el que no havia dit, tot el que no havia fet.