Al cap i a la fi ara han passat de ploure'ns pilotes a cubells d'aigua amb detergent. A vegades diríem que és el karma pels pensaments compartits i la consciència de tenir el món a les teves mans al només prémer un botó o obrir una caixa o no amb un milió de possibilitats diferents i jugar-te unes quantes coses més que els diners. Com un dia de port quan estàs trist perquè no sona Sunday Morning els diumenges al matí o perquè els petons al front acaben sent tard o d'hora un cop de puny a la boca. La falta de temps, les enyorances mútues i gats que surten d'una bossa i pizzes enverinades que fan la vida una mica més fàcil, més comprensible, més humana.
1 comentari:
...com les estrelles infinites,com la seguretat de saber que per molt complicat que sigui d'entendre, hi ha algú que ho entendrà.
Publica un comentari a l'entrada