Encara no entenc com em vaig poder oblidar la lletra c.

Vic Chesnutt.
DEP.

amsterdam

La vida frugal

Funcionar per automatisme és divertit d'explicar als altres en el fons. Tot plegat segueix un esquema senzill que es basa en una sèrie de pulsions: gana - obligació: feina - son - cafè - sentit de la responsabilitat: feina- son- cafè - gana - sentit de la responsabilitat: feina - pressió acadèmica: feina - estrés absolut: feina - histerisme individual: feina - gana - cafè - son - son - son - catarsi autodestructiva a.k.a per què no m'hi he posat abans: feina - son - son - son - feina - feina - son - son - abnegació - gana - resignació - dormir.

Funcionar per automatisme en primera persona, però, és un fàstic, i fa que maleeixis l'alegre i flegmàtica vida aliena especialment quan ho expliques. Així que la diversió -ben mirat- és força contraproduent i aquesta reflexió un llambreig força evident de la meva inconsciència i desesperació pre-examinal.

Que vénen els indis

Reivindico aquí la importància de les coses que han marcat un abans i un després. Aquesta cançó va marcar la meva vida fa més d'un lustre i de tant en tant hi torna, encara que (a trets generals) això importa més aviat poc.

poemes que no són poemes
de poetes que no són poetes
de poetes que no són poemes
de poemes que no són poetes
que no són poètics ni poemes ni poetes.

Senyores que

Qualsevol usuari actual de Facebook sabrà que, avui en dia, l'única utilitat real que té la pàgina és la de fer-se fan d'altres pàgines o bé fer promoció d'alguna iniciativa interessant. Estic segura que cap ànima pertorbable ha passat per alt l'apogeu de les senyores que fan alguna cosa en concret. Aquest parèntesi de treball universitari i pensaments espessos i fàcils que m'he regalat m'ha portat a fer-ne una breu recopilació i reprendre la meva promesa en potència de les Històries del Facebook, que avui en dia servirien no per omplir un llibre, sinó una enciclopèdia sencera (amb annexos i tot).

Llarga vida a les senyores, doncs.

1. Señoras que nombran los canales de la tele según el mando.
2. Señoras que utilizan Laca Nelly como insecticida.
3. Señoras que peregrinan donde murió Nino Bravo.
4. Señoras con el pelo lila.
5. Señoras que participan en encuestas para que les regalen algo.
6. Señoras que te cierran la puerta del ascensor en la cara.
7. Señoras que llaman a la tele y tienen que bajar el volumen porque se acopla.
8. Señoras que se pelean en el mercado.
9. Señoras que llevan gorros de baño de flores en la piscina.
10. Señoras que hablan al techo del plató cuando entra una llamada.
11. Señoras con bolsas en la cabeza cuando llueve.
12. Señoras a las que llaman putón sin ser ellas nada de eso.
13. Señoras que toquetean la fruta en la frutería y no se ponen guantes.
14. Señoras que bajan a comprar el pan en bata, rulos y zapatillas.
15. Señoras que son un señor que es una señora.
16. Señoras que van a la tienda, hablan con el dependiente y no compran.
17. Señoras que se guardan los azucarillos de los bares en el bolso.
18. Señoras que discuten para ver quién está más enferma.
19. Señoras que se levantan temprano para hacer cosas.
20. Señoras que hacen muchas cosas para que nos hagamos sus fanses.
21. Señoras a las que no se les caen los anillos.
22. Señoras que siempre tienen caramelos mentolados en sus bolsos.
23. Señoras que estamos hartas de las páginas que empiezan por señoras que.
24. Señoras que hacen del estampado de leopardo un estilo de vida.
25. Señoras que dan besos resonantes y te dejan sordo.
26. Señoras que dicen pograma en vez de programa.
27. Travestis que son auténticas señoras y señoras que parecen travestis.
28. Señoras que se inventan palabras para decir "euro".
29. Señoras que llaman a los kiwis "kibis".
30. Señoras que van de modernas.
31. Señoras que quedan para hacer ganchillo.
32. Señoras que cantan alto en misa.
33. Señoras que no lo son.
34. Señoras que dicen "en verde" en lugar de "en vez que".
35. Señoras que quedan para "ir a andar".
36. Señoras que van a la orilla de la playa y apoyan las manos en la cadera.
37. Señoras que votan a los políticos por guapos.
38. Señoras que corren en las Rebajas, ese evento.
39. Señoras que dan de comer a gatos vagabundos.
40. Señoras que creen que sus nietas son vírgenes
41. Señoras que graban "Saber Vivir".
42. Creo que las señoras traman algo.
43. Señoras que se asoman al patio para hablar con la vecina.
44. Señoras que hablan con la televisión.
45. Señoras que no se conocen y comentan indignadas lo mucho que tarda el autobús.
46. Señoras que cierran la puerta del ascensor muy rápido para que no entres.
47. Señoras en pijama que explican los sucesos en televisión.
48. Señoras que creen que Alaska es muy culta y habla muy bien.
49. Señoras que agreden a Berlusconi.
50. Señoras que llevan toneladas de comida a Sálvame para besuquear a Jorge Javier.
51. Señoras que te delatan si te ven robando.
52. Señoras que, en realidad, son Falete.
53. Señoras que escuchan su MP3 y cantan como si nadie las oyera.
54. Señoras que se visten de tradicional de cualquier manera.
55. Señoras que bailan los politonos en los programas del corazón.
56. Señoras que son Batman.
57. Señoras que esconden el bolso cuando te ven.

Cartàsia

Si escoltes la història del Threadbare tot canvia una mica. Van és capaç de transformar la marxa fúnebre en ritual festiu però la idea de fons segueix planejant en les melodies i les absències fan el fet i és trist. M'imagino com seria si ens haguéssim criat junts als estius a Alaska en un vaixell de pescadors, i si així hagués sigut si haguéssim arribat fins aquí. El dolor de la pèrdua és present en cada cançó, en cada nota, en cada silenci. Coses com aquestes i les caigudes dels mites fan que remenis els teus propis fonaments, sigui aquí o a mig món de distància. Els nadals solitaris fan creuar els dits per tots aquells all we could do was sing que per llei i per norma han de caure encara, però que en el fons (i a contracor) la distància fa trontollar, especialment en els racons del pensament on la determinació i la voluntat no poden accedir.

And I've yet

La qüestió per no tornar-se boig és no pensar què t'estàs perdent sinó què et falta per veure. Dies de troballes i retrobaments, reencontres, exploding heads vs. "my head is about to explode", arròs i apogeus musicals del tipus in violet, our bodies break (and the blood just spills and spills) i square one again (ca-sa trrrr blan-ca). A excepció de petits moments de confusió i trifulga, com de m'has espantat! hagués preferit trepitjar la merda! i de buf, la cua arriba al metro, ¿ara què fem?, la cosa funciona. Les primaveres solen ser benvingudes a aquesta ciutat, i les que no es redimeixen d'un any per l'altre canviant Winters, espines al costat i mirades de reüll per llistes de coses per fer que envermelleixen els llavis i fan brillar alguns ulls.

Estàsim II

També tu has fet coses terribles i inconfessables. No hauries, doncs, d'equivocar-te en la pregunta. La pregunta que has de fer, la pregunta correcta, no és com és que no passen més sovint. Aquesta és la pregunta que hauries de fer perquè també tu has fet coses terribles i inconfessables.


Albert Balasch, "La Caça de l'Home."

B

Boris / Farewell





B response to A.

Lily Cole i Andrew Garfield interpreten Hansel i Gretel. El reportatge, d'Annie Leibovitz, ha estat publicat a Vogue USA aquest mes. Els dissenys són d'Alexander McQueen.