dilluns, 21 de desembre de 2009

La vida frugal



Funcionar per automatisme és divertit d'explicar als altres en el fons. Tot plegat segueix un esquema senzill que es basa en una sèrie de pulsions: gana - obligació: feina - son - cafè - sentit de la responsabilitat: feina- son- cafè - gana - sentit de la responsabilitat: feina - pressió acadèmica: feina - estrés absolut: feina - histerisme individual: feina - gana - cafè - son - son - son - catarsi autodestructiva a.k.a per què no m'hi he posat abans: feina - son - son - son - feina - feina - son - son - abnegació - gana - resignació - dormir.

Funcionar per automatisme en primera persona, però, és un fàstic, i fa que maleeixis l'alegre i flegmàtica vida aliena especialment quan ho expliques. Així que la diversió -ben mirat- és força contraproduent i aquesta reflexió un llambreig força evident de la meva inconsciència i desesperació pre-examinal.



3 comentaris:

Juanma ha dit...

Estás más viva de lo que crees porque al menos eres consciente de tu condición de autómata. Por cierto, te pareces a Alicia. Cada vez que te imagino en el País de las Maravillas estoy más convencido. Te prometo que te visualizo manteniendo interesantes conversaciones surrealistas con orugas que fuman y otros personajes surrealistas.

Dua ha dit...

Y peleándome con según qué jefes. En realidad es muy guay imaginártelos como orugas o llimacs.

Josep ha dit...

Segons els grans clàssics de la ciència-ficció, els problemes comencen quan els autòmates prenen consciència d'ells mateixos. I després de prendre consciència, es revolten contra els amos.

Vostè ja ha près consciència, el primer pas.