Funcionar per automatisme és divertit d'explicar als altres en el fons. Tot plegat segueix un esquema senzill que es basa en una sèrie de pulsions: gana - obligació: feina - son - cafè - sentit de la responsabilitat: feina- son- cafè - gana - sentit de la responsabilitat: feina - pressió acadèmica: feina - estrés absolut: feina - histerisme individual: feina - gana - cafè - son - son - son - catarsi autodestructiva a.k.a per què no m'hi he posat abans: feina - son - son - son - feina - feina - son - son - abnegació - gana - resignació - dormir.
Funcionar per automatisme en primera persona, però, és un fàstic, i fa que maleeixis l'alegre i flegmàtica vida aliena especialment quan ho expliques. Així que la diversió -ben mirat- és força contraproduent i aquesta reflexió un llambreig força evident de la meva inconsciència i desesperació pre-examinal.
3 comentaris:
Estás más viva de lo que crees porque al menos eres consciente de tu condición de autómata. Por cierto, te pareces a Alicia. Cada vez que te imagino en el País de las Maravillas estoy más convencido. Te prometo que te visualizo manteniendo interesantes conversaciones surrealistas con orugas que fuman y otros personajes surrealistas.
Y peleándome con según qué jefes. En realidad es muy guay imaginártelos como orugas o llimacs.
Segons els grans clàssics de la ciència-ficció, els problemes comencen quan els autòmates prenen consciència d'ells mateixos. I després de prendre consciència, es revolten contra els amos.
Vostè ja ha près consciència, el primer pas.
Publica un comentari a l'entrada