La qüestió per no tornar-se boig és no pensar què t'estàs perdent sinó què et falta per veure. Dies de troballes i retrobaments, reencontres, exploding heads vs. "my head is about to explode", arròs i apogeus musicals del tipus in violet, our bodies break (and the blood just spills and spills) i square one again (ca-sa trrrr blan-ca). A excepció de petits moments de confusió i trifulga, com de m'has espantat! hagués preferit trepitjar la merda! i de buf, la cua arriba al metro, ¿ara què fem?, la cosa funciona. Les primaveres solen ser benvingudes a aquesta ciutat, i les que no es redimeixen d'un any per l'altre canviant Winters, espines al costat i mirades de reüll per llistes de coses per fer que envermelleixen els llavis i fan brillar alguns ulls.
1 comentari:
les primaveres són benvingudes amb entrades de dia com a Madrid! Argh, quina ràbia m'ha fet!
Publica un comentari a l'entrada