diumenge, 9 de gener de 2011

Esnobisme il·lustrat


Créixer vol dir alguna cosa més que complir anys. Les bromes se m’escapen tan com les cites o la poètica de carrer. Els llibres al braç, els cigarrets consumits ansiosament a les portes dels finals, les cançons desencaixades després d’un dia tranquil es succeeixen mentre els veig passar. Ara que ja no vesteixen de coll alt i mocassins he perdut el rastre calculat amb precisió matemàtica; les majúscules i les minúscules es barregen. La impostura em mareja perquè no la capto quan la campana sona. Costa distingir la mediocritat perquè és fàcil d'entendre: al cap i a la fi, el que passa és que ningú no vol dormir sol.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

És difícil distingir la veritat i la mentida quan les dues van vestides igual, quan no hi ha diferència entre el ser i el semblar...

C. ha dit...

Ah alerta! :) Més val sol que mal acompanyat. De totes totes.