When home is hardly a word

Backlog

Avui la meva família ha vingut per primer cop al pis i hem brindat per les noves etapes i ens hem assegut junts al sofà. Les claus ja pengen al bigoti de la porta, hem posat nom a les plantes i l'aigua encara és tan freda que ens fa cridar. Les coses han canviat, però la més reconfortant és que ja s'hi comença a sentir com a casa encara que les coses de casa no siguin les mateixes. Com a casa de veritat, de veritat-de-la-bona, de la de sóc d'aquí i aquest és, per fi, el meu lloc.

Robbers

Al cap i a la fi ara han passat de ploure'ns pilotes a cubells d'aigua amb detergent. A vegades diríem que és el karma pels pensaments compartits i la consciència de tenir el món a les teves mans al només prémer un botó o obrir una caixa o no amb un milió de possibilitats diferents i jugar-te unes quantes coses més que els diners. Com un dia de port quan estàs trist perquè no sona Sunday Morning els diumenges al matí o perquè els petons al front acaben sent tard o d'hora un cop de puny a la boca. La falta de temps, les enyorances mútues i gats que surten d'una bossa i pizzes enverinades que fan la vida una mica més fàcil, més comprensible, més humana.

Machinarium

La història va d'un petit robot que, després d'haver estat llençat al dipòsit de ferralla als afores de la ciutat, s'afanya a tornar-hi per enfrontar-se a la Germanor de les Xapes Negres, que han segrestat la seva xicota (també una petit robot). No s'hauria de desestimar mai, el món dels videojocs. Machinarium i la seva tendríssima història (atenció als gràfics) sortirà a la venda aquesta tardor i, si el temps m'ho permet, no trigaré massa en fer-me amb una còpia.