diumenge, 24 de gener del 2010

Fins i tot els déus


Una pila de coses s’amunteguen i ara passes del català al castellà com qui no vol la cosa tot el dia enganxat a la bíblia lingüística, deixant passar les coses que no s’haurien de dir però es diuen i no només són barbarismes sinó que també són barbaritats. Es fa al mirar al teu voltant i a l’entendre que hi ha sismes que no es podran mesurar mai, i ja poden existir mil escales de Richter que la seva magnitud és imperceptible i la seva conseqüència, la pitjor de les hecatombes. El lliure albir és una petita mentida pietosa entre tant soroll i una altra petita ironia de la vida Hardiana enllaçada entre formalitats, presses, repressions i manuals. Tan fàcil com respondre negre quan et pregunten quina hora és o tant entenedor com pensar en Rousseau mentre penses en què consisteix una escombra i el seu ús. Agafi-la per la part superior si no vol patir mal d’esquena. Minúcies així que semblen tant evidents que quan tens l’esquena i altres coses partides en dos ni tan sols recordes a retreure-t'ho. Tothom sap fer servir una escombra i tothom ho fa cap a casa seva i així tot queda net. Potser m'haurien de lligar una cinta blanca als cabells que ara tampoc tinc i donar-me més que dos dies per poder avaluar tots els riscos de l'operació.


1 comentari:

Glynn Dörpfeld ha dit...

Un escombra no és cap joguina. El seu ús tal com el descrius comporta riscos; escombraries cap a casa teva com fa tothom? Penso que Rouseeau és més convincent que Hardy; si bé no vivim al millor món possible tampoc es tracta del pitjor. Un manual, per exemple, ha estat redactat per persones i serveix per a atorgar llibertat i autonomia a altres persones. M'agrada pensar que, gràcies a algú que ha escrit (o traduït) un manual, tinc la possibilitat d'aprendre a fer servir una escombra independentment de la meva llibertat per escollir fer-ne un bon o mal ús. Mira les bruixes, per exemple, la història les descriu com malvades però fan servir les seves escombres per volar. No és magnífic? Segurament les bruixes no són dolentes (ni lletges); són noies atrevides que s'arrisquen a ser cremades només perquè s'ho passen bé fent màgia o, senzillament, acompleixen els seus desitjos. La gent que escombra cap a casa no entén que algú que és diferent i especial es llenci de cap a la piscina. A mi em faria feliç que una bruixa fos la meva xicota perquè amb mi "pierden el tiempo las chicas que no saben volar". Pel que fa mi, l'únic risc de l'operació és que faig servr un aspirador en comptes d'una escombra.