Mentre uns es pregunten què va ser primer, si l’ou o la gallina, d’altres gasten les seves hores mortes i vives somniant en escacs, mirant les musaranyes o intentant descobrir què són. Viure entre apunts fa plantejar-te el sentit de la vida, i entre casualitats incomprensibles he descobert que la percepció gòtica-romàntica no és la més adequada per aquests darrers dies però és la que per mala sort toca. Ve l’estiu, és temps de Summertime Clothes i ostres, que aquest cap de setmana ve Animal Collective i em sorprèn que aquell disc hivernal soni tant als temps i als climes que corren. Parlant de llicències he pensat que sortiré de la meva presó burocràtica per fer allò del nomellamesdoloresllámamelolalaquesiemprevasolaporBarcelonabuscandofollón. Tot i que ni hi aniré sola, ni em dic Lola ni m’agrada Pastora. Però què vols fer-hi, la imaginació se m’ha escolat com la tinta dels bics i ha donat pas a un humor més negre que el fum assassí de Lost.
Queden uns quants dies pel 25, però a mi em semblen hores i sé que es convertiran en nanosegons quan vegi que només tinc 144 hores per estudiar CINC exàmens. Que 15 d’elles me les passaré fent-los, unes 39 dormint, unes 5 més menjant i unes altres 7 per desplaçar-me. Tot comptant que no deixo de treballar i que sóc humana, de condició ocellaire i mandrosa. Això em deixa un total d’unes 54 hores i -davant els resultats potencials- estic per engegar el món a pastar i ja s’ho faran. Que en el fons sempre he volgut ser pagesa i treballar al camp.
I així, entre cavil·lacions corrompudes, he pensat que al cap i a la fi tot això em podria permetre dominar el món. I també espero que algú amb el mateix humor crític (d'alarma, no de criteri) actual que jo haurà captat els meus jocs de paraules de nivell de P3 i em podrà fotre el clatellot de rigor.
