Ehem

Mark Linkous (Sparklehorse) escrivia això de la meva cançó preferida de Grandaddy i de forma quasi paral·lela i quaaaasi automàtica he recordat que el mes que ve és el meu aniversari. Amb això vull dir que prometo cuidar de Dark Night Of The Soul com el fill que no tinc si algú té la bondat de regalar-me'l. La qüestió és que com més s'aproximen les dates que impliquen un "què vols, què t'agradaria" més se me'n van de la memòria les coses que em faria il·lusió tenir; així que d'aquí trenta dies és possible que contesti un "ni idea". Com que també sé que és car de l'hòstia, faré com Mazoni (Eufòria 5- Esperança 0) però estalviant-vos el mal tràngol de sentir-me cantar i publicar un disc que no s'aguanti per enlloc.


Ara, ja podrien haver rebaixat una mica el preu de tot plegat, que el que és el cd en sí el donen completament en blanc (i la SGAE ja ens ha cobrat prou cànons com per enfrontar a més a més els temuts gastos de envío).

Memorias del subsuelo

Quién sabe. Podría venir todo dado por el mundo al revés y las lecciones de química que nunca supe aprender. Quizá ello tenga que ver con todo ese rollo surrealista de la noche de los museos. La ciudad estallando en mil pedazos de festival y euforia y eso. Puntos a notificar, uno; en realidad la relación entre Artaud y Dostoievski no es tan absurda. Dos, David Lynch hace las fotos y el embrollo es tan caro que no puedo pagarlo. Dangerhorse, Sparklemouse o lo que sea ES la banda sonora, esa mezcla rara pero efectiva. Tres concluyente; decían por ahí que las mezclas raras en realidad siempre son efectivas. Anexo, yo ya no lo sé. Apunte personal: hay mezclas que no deberían ser nunca.


y apenas yo lo diga

como sé decirlo

inmediatamente

verán mi cuerpo actual

estallar

y recogerse

bajo diez mil aspectos notorios



Epílogo; quizá en realidad todo tiene relación con lo que no quiero ver.

Recomendación: Acompañar Insane Lullaby con la paja mental.

Fin.